Bego!BCN2

Des que Boris Hoppek va deixar Berlín per instal·lar-se a Barcelona, a moltes parets de Gràcia i Ciutat Vella han proliferat uns dibuixos a guix de formes primàries en els quals apareixen nois i noies, dones i homes, personatges d'un imaginari molt particular que vénen a reflectir l'essència de la nostra espècie. A la seva obra, planteja des de la seva perspectiva estranyament ambigua temes com l'amor, el sexe, la lluita, el racisme, el nacionalisme o la immigració en un joc en el qual la ironia pren un paper important a través de formes d'una senzillesa i personalitat excepcionals. La combinació d'aquests elements dóna lloc a les manifestacions més diverses; a part del grafitti en espais urbans, en guix o amb espray, aquest alemany és un mestre del "freestyle sewing" (costura d'estil lliure): produeix manualment cada un dels seus "bimbosculptures", uns ninots de drap per a adults que res han de veure amb els asexuats productes de la indústria de la joguina. Els Bimbos, igual com la resta dels seus personatges, tenen penis i vagina, són sexys, coloristes, divertits, perversos, agressius, morbosos,…

Entre el somriure ingenu i el missatge didàctic. L'art de Boris Hoppek és una joguina de nens amb instruccions per a adultos.La obra de Boris Hoppek presenta un manual de psicologia, marginació, tendresa i violència que neix de fil i agulla fins a conformar l'obra d'art.Reuneix materials reciclats i se submergeix en el desenvolupament de la creació humana. De la fecunditat a la mort. Art per pensar i ser pensat. Hoppek, l'autor dels "bimbos", els ninots de tela amb sexualitat, El artista alemany establert a Barcelona ha mostrat el seu treball a nombroses galeries a Europa i ha participat en fires d'art en Madrid, Basilea, Miami i Nova York.

Tot aquell que hagi fet un tomb pels barris de Gràcia i Ciudat Vella de Barcelona coneix el treball d'Hoppek, encara que probablement no sigui conscient d'això. I és que, Boris Hoppek, encara que procedeix de Berlín aquesta establint-se a la Ciutat Comtal.Els seus dibuixos a guix de dones i homes procedents del seu particular univers són fàcilment identificables. Amor i lluita, són els ingredients bàsics del personal món d'aquest autor. Hoppek està constantment a la recerca de noves maneres d'expressió tant en espais públics, galeries, mitjans de comunicació....Recentment ha publicat el llibre 'Boris Hoppek i Sancho Panza' una bona retrospectiva de la seva obra, ha col·laborat amb el de renom Hotel Fox, el seu treball ha aparegut en publicacions com a Vermell, Libération, Mascotte, o Pictoplasma 2... i és que, Hoppek, és imparable i no deixa de sorprendre'ns.

www.borishoppek.de

Un dels dissenys més populars ideats per Salvador Dalí, el famós sofà en forma de boca.El precedent del mobiliari dissenyat per Dalí que aquesta firma comercialitza en exclusiva mundial és aquest sofà en forma de boca que l'artista va realitzar el 1972 junt amb Óscar Tusquets, que precisament serà present en la inauguració i oferirà una conferència. La destinació d'aquest producte original era la sala Mae West del Museu de Figueres i han hagut de passar més de trenta anys perquè pogués fer-se realitat la producció industrial d'aquest sensual disseny,que no és més que una versió tecnològicament innovadora d'aquell model. S'ha batejat amb el nom de 'dalilips' i es presenta en una exposició l'any en què se celebra a tot el món el centenari del naixement del genial artista català.

La boca com a forma estètica és una constant que es repeteix al món pictòric de Salvador Dalí. L'artista va pintar el 1936 el quadre que transforma la cara de Mae West en una habitació, on apareix la primera versió del sofà-boca que va arribar a fabricar el seu amic Jean-Michel Frank. En els anys setanta Tusquets va col·laborar amb Dalí en la construcció tridimensional d'aquell retrat, per tal d'aconseguir llavors un major realisme en les formes, llavis humitejats per la saliva. L'esplèndid resultat els va animar a plantejar-se produir una edició numerada de 300 exemplars, editats per una empresa, Bd, que el 1972 amb prou feines acabava de néixer.El van anomenar 'Salivasofá' i el van arribar a presentar públicament a l'Hotel Meurice de París, però la peça mai no va arribar al mercat perquè la tecnologia de l'època i els materials de fabricació no garantien la seva qualitat i durabilitat.