Joachim Patinir (cap a 1485-1524) és un pintor mític dins de la història de l'art, al qual els seus contemporanis atribueixen el mèrit d'haver estat el primer pintor de paisatges. El Museu del Prado posseeix quatre dels aproximadament 30 quadres que s'atribueixen a Patinir i al seu taller, més que cap altra col·lecció. Per això no podia ser sinó el Prado qui portés a terme aquesta exposició de paisatges de Patinir, que reuneix 22 d'aquesta trentena d'olis. És la primera vegada que es poden veure junts la majoria dels quadres del pintor. Un conjunt que ajuda a entendre la importància de Patinir dins de la història de l'art: l'originalitat i qualitat individual de les seves obres, i el seu paper dins de l'evolució de la pintura de paisatge.
PATINIR
Aquarel·les i pastissos
Museu del Prado. Madrid
Fins al 7 d'octubre
www.museoprado.mcu.es
Un teatre sense teatre examina les relacions i intercanvis entre el teatre i les arts visuals al llarg del segle XX. A partir de les teories que trasformaron l'espai clàssic del teatre (Antonin Artaud, Samuel Beckett o Tadeusz Kantor) i la seva correspondència amb els moviments de les avantguardes històriques (futurisme, dadaisme, constructivisme…) s 'articula un relat que troba un punt d'inflexió en el fervor inventiu dels anys seixanta, moment en el qual es formulen múltiples temptatives entre les dues disciplines i que continua fins a final dels anys vuitanta. L'exposició, comissariada per Bernard Blistène i Yann Chateigné, en col·laboració amb Pedro G. Romero, proposa una lectura crítica de les conseqüències d'aquestes aportacions en l'art: des d'Hugo Ball i el dadaisme fins a Mike Kelley, des de Oskar Schlemmer fins a Donen Graham, des del minimalisme fins a les generacions d'artistes posminimalistas com Bruce Nauman o James Coleman.
UN TEATRE SENSE TEATRE
MACBA. Barcelona. Fins a l'11 de setembre
www.macba.es
Ferrari reemplaça al 575 M Maranello amb el 599 GTB. Es tracta igualment d'un cupè biplaça de motor central delantero.Es la nova estrella de Ferrari.Pur disseny italià.
El disseny de la carrosseria és de Pininfarina, que s'ocupa de l'estil i participa en el desenvolupament de l'aerodinàmica del cotxe. Té alguns trets en comú amb el Ferrari 612 Scaglietti.
El 599 GTB constitueix la continuació d'un tipus de cotxe —el cupè de motor V12 central davanter— que té Ferrari des dels anys 50, encara que no de manera continuada.
A finals dels 50 estava el 250 GT, a mitjans dels 60 el 275 GTB, a finals dels 60 el 365 GTB4 o Daytona, i a principis dels setanta el 365 GTC4. Després van venir diverses generacions de cupès amb motor central del darrere de 12 cilindres bòxer fins que, en 1996, Ferrari va tornar al cupè de motor V12 central davanter, amb el 550 Maranello.
www.ferrariworld.com
agendaDesign
agendaArt
BCN agendawww.barcelonafestival.com/grec07
accés Begó!Madrid2 versió en castellà
1 comentari:
Hello. And Bye.
Publica un comentari a l'entrada