Bego!BCN2

Nascut a Kutztown (Pennsilvània) en 1958, des de molt petit va començar a dibuixar inspirant-se en els dibuixos animats de la televisió. Va estudiar art en la Ivy School of Art de Pittsburgh, i posteriorment continuo els seus estudis a l'Escola d'Arts Visuals de Nova York.

En 1980 va començar a fer graffitis, dibuixant amb retolador imatges similars a dibuixos animats sobre anuncis en el metro de Nova York. Més tard li van seguir unes historietes dibuixades amb guix blanca sobre els panells negres del metro reservats per a publicitat. Va ser arrestat diverses vegades per danyar la propietat pública. La seva primera exposició individual va ser en la galeria Tony Shafrazi de Nueva York, en 1982.
En 1986 va pintar un tros del mur de Berlín. En aquest mateix any va obrir la boutique Pop Shop, en la que venia els seus productes. En 1989 va crear la Fundació Keith Haring cuyo objectiu és lluitar per la solució dels problemes socials. Va morir víctima de la SIDA a Nova York, el 16 de febrer de 1990.
Nota: El resultado precis

Una obra de Keith Haring en el metro de NY El suport pictòric que utilitzava Haring era variat i accessible (paper, fibra de vidre, llenç, peces d'acer esmaltat, samarretes, vasos i buidats en escaiola d'obres d'art conegudes); les seves fonts són l'art esquimal, africà, maia i dels aborígens, així com la cal·ligrafia xinesa, els all-over de Alechinsky, Warhol i Tobey, a partir dels quals va evolucionar cap al seu estil semiabstracto característic, una espècie de new wave asteca que recorda a Pollock i a Penck. Gruixudes línies negres voregen figures esquemàtiques en una composicions dominades per un horror vacui evident que vibren amb una energia irresistible i cridanera. L'estil de Haring reflecteix el ethos de la generació Pop i de la cultura del carrer del East Villagede Manhattan. Va intentar plantejar les coses de la manera més simple possible. Com Warhol, Haring va abraçar la cultura demòtica, és a dir, una combinació de moda, art i música, trencant barreres entre aquestes manifestacions per donar-los una major extensió; aquest factor és bàsic per entendre el seu èxit comercial a tot el món, en diversos gèneres, incloent murals, escultura, posters i pintura corporal.

www.haring.com
www.haringkids.com

El quartet britànic, amb 44 anys de carrera a la seva esquena, va oferir el seu concert en un lloc únic, la plaça del Palau de San Petersburg, flanquejada pel palau d'Hivern i el Museu de l'Hermitage, una de les pinacoteques més importants del món.

Els sexagenaris rockers britànics van actuar durant més de dues hores en un enorme escenari erigit a la plaça, plena de gent, interpretant des de les seves peces clàssiques, com 'Satisfaction' i 'Miss You', fins a cançons del seu últim disc, 'A Bigger Band'.

Diversos centenars de policies es van encarregar de garantir l'ordre durant l'actuació del grup en la històrica plaça del Palau -lloc on va esclatar la revolució bolxevic en 1917-, mentre es van tancar al trànsit diverses dels carrers adjacents.

Mitjans locals van destacar que entre el públic estaven el viceprimer ministre primer Serguei Ivanov, considerat un dels candidats a ser el pròxim president de Rússia, i el director de l'Hermitage, Mijaíl Piotrovski.

Davant la preocupació de la direcció de l'Hermitage, els organitzadors havien promès que el volum del so durant l'actuació dels Stones no superaria els cinquanta decibels.

Mick Jagger i els seus companys van arribar a la ciutat dijous passat acompanyats de més de 400 persones, entre familiars, músics, guardaespatlles i uns 200 tècnics.

Segons la companyia PMI, organitzadora del concert, els músics van trobar temps per visitar el museu de l'Hermitage i alguns dels nombrosos palaus de la segona ciutat russa, així com diversos clubs nocturns.

El concert devia haver-se celebrat el juny de 2006 a l'estadi Kírov -amb aforament per a 100.000 espectadors-, però les lesions sofertes pel guitarrista Keith Richards, que va caure d'un cocoter a les illes Fiji, van obligar a cancel·lar l'actuació.

El veterà quartet va oferir el seu únic concert a Rússia l'11 d'agost de 1998 davant 60.000 espectadors a l'estadi Luzhnikí de Moscou, abans Lenin.

Durant l'era soviètica, els rockers britànics van intentar desplegar el seu repertori musical en aquest país, però s'ho va impedir la seva "perniciosa influència sobre la joventut", segons la propaganda comunista.

Degut a la reputació transgressora del grup, el ministeri de Cultura de la Unió Soviètica va prohibir en les dècades de 1960 i 1970 difondre les seves cançons per ràdio i televisió.

ADI-FAD neix el 1960 de la mà d’un grup de persones preocupades per potenciar el disseny industrial com a expressió cultural, entre elles Antoni de Moragas, Alexandre Cirici, André Ricard i Oriol Bohigas. Això tenia lloc tres anys després que el mateix Antoni de Moragas impulsés la creació de la primera associació de professionals del disseny que va existir al nostre país, una entitat embrionària que ja com a Associació de Disseny Industrial s’integraria al Foment de les Arts Decoratives (FAD). Des d’aleshores ADI-FAD, que al mateix any de la seva fundació va ser reconeguda pel Consell Internacional de les Societats del Disseny Industrial (ICSID) com la primera organització internacional de professionals del disseny industrial, destaca en el panorama del disseny pel gran bagatge que ha acumulat en coneixements i experiència durant els seus més de quaranta anys d’activitat, la representativitat i l’elevat nombre d’associats que té, i la seva presència a l’escena internacional.
ADI-FAD es va constituir amb un doble objectiu; d’una banda, es buscava canalitzar l’activitat dels dissenyadors cap al seu destinatari natural, el món empresarial, però, al mateix temps, existia entre els seus impulsors el desig d’aconseguir que el disseny industrial tingués una incidència directa en la trama pública, social i cultural. Aquestes dues aspiracions es varen concretar en la creació dels Premis Delta al millor disseny industrial.
Convocats per primera vegada el 1961, els Premis Delta han estat sempre per als dissenyadors i les empreses del país un important canal de promoció i una valuosa plataforma per al reconeixement públic, i per al consumidor, la millor acreditació possible de l’excel•lència estètica i funcional del producte premiat, ja que aquests premis són atorgats per aquells qui amb més criteri poden jutjar-los. Durant els 45 anys d’existència han participat als Premis Delta les empreses i els dissenyadors de més prestigi tant en l’àmbit nacional com internacional.

Els Premis Delta s’han anat obrint de manera gradual a la participació internacional i en aquesta 32a edició ho fan més que mai, perquè per primera vegada es poden presentar empreses i dissenyadors tant espanyols com d’altres països. L’única condició que han de complir els productes presentats és que es distribueixin al mercat espanyol. La decisió d’obrir fins a aquest punt la convocatòria dels Delta 2007 s’explica per la voluntat d’ADI-FAD de posicionar aquests premis com a primera referència al nostre país. Actualment a Espanya no existeix cap altre certamen que valori la realitat del disseny del producte tant en l’àmbit nacional com internacional. Els Delta seran, d’aquesta manera, un trampolí per a les empreses del nostre país cap al mercat global i, al mateix temps, una referència per a les empreses estrangeres presents a Espanya.